Màrius Serra, a l’article titulat “Glossolàlia tornassolada” (diari La Vanguardia, 1 de novembre de 2010) escrivia:
Les quatre lletres de SOLÀ figuren just en el ben mig de la paraula GLOSSOLÀLIA, terme del qual la primera accepció remet al do de llengües, a la capacitat humana que té quelcom de sobrenatural.
Més endavant el mateix escriptor afegia que...
...en català, l’adjectiu “SOLÀ” s’aplica al lloc on dóna més el sol.
Per nosaltres, els i les membres de l’associació, aquestes dues idees precisament ens aventuren a assegurar que la nova biblioteca és l’espai ideal per retre un sentit homenatge a l’anomenat ‘gran savi de la llengua’.
Perquè aquesta és la casa de la llengua, on es llaura la glossolàlia.
Perquè aquí la nostra llengua descansa en un paratge gens ombrívol, en un ambient tornassolat.
Perquè Catalunya no és sense el català.
Perquè el català no és sense en Joan Solà.
VISCA CATALUNYA!
VISCA EL CATALÀ!
VISCA JOAN SOLÀ!
